Fa dies que comença a ser estiu: els mosquits ja entren a casa i de mica en mica se'm va torrant lleugerament la pell, tot i que un fenomen estrany que no acabo d'entendre fa que tingui més fosc el braç dret que l'esquerre. La música em pot canviar el dia si sento Marlango des de la biblioteca perquè algú amb un criteri sorprenentment encertat n'ha endollat un CD a la plaça del campus. I em descol·loca, i penso en la immensitat d'aquests petits plaers i, no sé per què, en el que he somiat aquesta nit. Que no té gaire relació amb res, sinó que era la seqüela d'un somni que no és la primera vegada que tinc. Algú, un grup de gent que ni recordo qui era ni em preocupa especialment, em demanava que fes una mena de ruta turística per la meva ciutat, la ciutat gris, impersonal i aliena on vaig néixer però d'on mai m'he sentit, i jo els deia que érem a l'altra banda del riu, al barri més elegant, i que no n'havien de fer cas perquè aquesta zona no tenia res a veure amb la meva i la de la majoria dels mortals.
Passa que a l'altra banda del riu, en realitat, no hi ha cap barri similar, sinó que hi ha Barcelona. I que els barris en qüestió, a més, no són precisament benestants. Però al somni jo sabia perfectament per on em movia, les cases eren blanques, engalanades amb banderetes de colors, i fins i tot hi havia un edifici modernista (?). "La meva ciutat" no s'assembla gens a això, però un cop desperta he estat capaç de reproduir mentalment gran part del recorregut oníric. I llavors m'he adonat que no era el primer cop que visitava aquells carrers, però que només existien de nit, i gairebé sense saber-ho he recordat un Llibre amb majúscules i he sabut que, al final, tot lliga.
Passa que a l'altra banda del riu, en realitat, no hi ha cap barri similar, sinó que hi ha Barcelona. I que els barris en qüestió, a més, no són precisament benestants. Però al somni jo sabia perfectament per on em movia, les cases eren blanques, engalanades amb banderetes de colors, i fins i tot hi havia un edifici modernista (?). "La meva ciutat" no s'assembla gens a això, però un cop desperta he estat capaç de reproduir mentalment gran part del recorregut oníric. I llavors m'he adonat que no era el primer cop que visitava aquells carrers, però que només existien de nit, i gairebé sense saber-ho he recordat un Llibre amb majúscules i he sabut que, al final, tot lliga.
Entro sin saber cómo en mi ciudad, a veces otras noches
salgo a calles o casas y sé que no es mi ciudad,
mi ciudad la conozco por una expectativa agazapada,
algo que no es el miedo todavía pero tiene su forma y su perro y cuando es mi ciudad
sé que primero habrá el mercado con portales y con tiendas de frutas,
los rieles relucientes de un tranvía que se pierde hacia un rumbo
donde fui joven pero no en mi ciudad, un barrio como el Once en Buenos Aires, un olor a colegio,
paredones tranquilos y un blanco cenotafio, la calle Veinticuatro de Noviembre
quizás, donde no hay cenotafios pero está en mi ciudad cuando es su noche.
(...)62, Modelo para armar - Julio Cortázar
No hay comentarios:
Publicar un comentario