i és que ahir potser pensava que, però no. Em ploren els ulls perquè hi ha poca llum, massa fum i jo no fumo gaire, més aviat poc, més aviat depèn de la setmana i de les ganes de trobar un reflex rere una mirada diguem-ne qualsevol. Quatre notes més i sona Boys don't cry. A mi em ve al cap que some girls don't either; que això en principi no és ni bo ni dolent, però que fet i fet segurament és força contraproduent.
Ara torno a tenir febre, però no passa res: el pitjor és precisament que ja m'hi estic acostumant i que no sé com desfer-me de tantes i tantes coses que em bullen al cap. Sé que cada cop tinc els ulls més foscos, les mans més febles i els records més llunyans, però avui era un dia especial simplement perquè una cançó ho ha dit durant molts anys, o perquè sovint la retina m'enganya i fingeix que veu una silueta enllà, enllà, amb uns colors i unes formes que no són de veritat. Llavors m'omplo els pulmons d'aire i em dic que és per això que no porto ulleres: per poder veure el món des d'altres punts de vista. I de vegades m'ho crec, i d'altres no gaire.
Ara torno a tenir febre, però no passa res: el pitjor és precisament que ja m'hi estic acostumant i que no sé com desfer-me de tantes i tantes coses que em bullen al cap. Sé que cada cop tinc els ulls més foscos, les mans més febles i els records més llunyans, però avui era un dia especial simplement perquè una cançó ho ha dit durant molts anys, o perquè sovint la retina m'enganya i fingeix que veu una silueta enllà, enllà, amb uns colors i unes formes que no són de veritat. Llavors m'omplo els pulmons d'aire i em dic que és per això que no porto ulleres: per poder veure el món des d'altres punts de vista. I de vegades m'ho crec, i d'altres no gaire.
