Faig uns horaris tan estranys que he dinat a les sis, i tota la nit que sembla que és de dia. Treballar massa em torçarà els nervis, però diuen que ajuda a no pensar gaire, i en general ja hi ha prou coses que millor que no rondin pel cap. Mentrestant vaig tirant a base de cafeïna i de substàncies similars; no sé què faré quan m'acabi el te autòcton: crec que serà com empassar-me una part de mi. I el noi de la fila del davant coneix tan bé la seva amiga (amiga i prou) que només li cal un "relájate" en veu baixa per evitar que es torni boja.
Jo m'emprenyo quan els endolls van massa durs i m'he de passar un minut de rellotge connectant-los; quan la coherència no em respon i només hi veig en abstracte o quan penso que m'he de llevar ben d'hora perquè un senyor que no sap qui sóc (ni ho sabrà mai, perquè ni a mi ni a ell ens interessa) em doni un paper que confirma que visc a casa meva. Però és que tot és tan surrealista; la noia del meu somni, tan maca que tot i no plorar es tapava la boca com si ho fes, que tremolava asseguda al terra en una habitació boirosa com de pel·lícula de Buñuel; i l'ell anònim que venia, la mirava amb un petó aquàtic i marxava...
Jo m'emprenyo quan els endolls van massa durs i m'he de passar un minut de rellotge connectant-los; quan la coherència no em respon i només hi veig en abstracte o quan penso que m'he de llevar ben d'hora perquè un senyor que no sap qui sóc (ni ho sabrà mai, perquè ni a mi ni a ell ens interessa) em doni un paper que confirma que visc a casa meva. Però és que tot és tan surrealista; la noia del meu somni, tan maca que tot i no plorar es tapava la boca com si ho fes, que tremolava asseguda al terra en una habitació boirosa com de pel·lícula de Buñuel; i l'ell anònim que venia, la mirava amb un petó aquàtic i marxava...
1 comentario:
tants anys des de llavors...i encara sóc aquí.
els dies, al cap i a la fi, passen.
*
Publicar un comentario